Esport pel desenvolupament. Programa per incrementar el suport als refugiats i població desplaçada a través d’activitats esportives i recreatives. Anàlisi i Revisió.
(I) Líban i Jordània
#recerca #treballdecamp #anàlisi #proposta
L’any 2017, la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament (DGCD) de la Generalitat de Catalunya decideix iniciar la seva aposta per l’esport i l’activitat esportiva com a eina estratègica de Catalunya en la Cooperació al Desenvolupament. Amb aquest objectiu, la DGCD encarrega a tècniques d’ADIC dos informes, en el marc de les polítiques públiques de cooperació al desenvolupament.
Aquests informes duen a terme un exhaustiu treball de diagnosi i identificació de necessitats en contextos de crisis humanitàries amb elevada presència de població refugiada i desplaçada provinent de conflictes bèl·lics i d’altres situacions complexes de vulneració dels drets humans, i defineixen com l’Esport per al Desenvolupament i la Pau poden incidir en aquests contexts.
S’han recollit elements imprescindibles per crear una guia d’intervenció innovadora, potent i transformadora, basada en l’esport per afrontar les situacions crítiques de trauma, risc i indefensió que pateixen les poblacions refugiades i desplaçades.
La guia finalitza proposant exemples de projecte concrets sobre el terreny de com la DGDC podria iniciar projectes d’Esport per al Desenvolupament i la Pau al Líban, Jordània i Colòmbia i recomana diferents línies de treball perquè Catalunya esdevingui un actor estratègic en aquest àmbit.
És en aquest marc on es proposa que Catalunya celebri un Congrés Internacional sobre Esport per al Desenvolupament, esdeveniment que posteriorment també realitzarà ADIC.
El primer informe, que detalla una actuació al Líban i Jordània, inicia amb un acurat i precís treball de recerca i d’anàlisi de la crisi del fenomen dels refugiats arrel del conflicte armat a Síria. Després d’analitzar els fluxes de fugida dels sirians i estudiar les mesures que ha pres Europa i diferents països limítrofs davant d’aquesta situació, es va concloure centrar l’estudi i la proposta de projectes al Líban i Jordània. La quantitat i densitat de refugiats, les polítiques i condicions d’acollida a llarg termini i l’estabilitat política, social i de seguretat, van ser els 3 factors que van definir aquests dos estats com els més adequats per desenvolupar la proposta.
Una vegada definits els països d’intervenció, l’equip d’ADIC s’hi va desplaçar per observar de primera mà com afectava l’arribada de refugiats en ambdós països, quines mesures i estratègies polítiques i socials s’estaven implementant i com les diferents institucions, serveis i entitats desenvolupaven iniciatives i projectes per fer front a les conseqüències d’aquesta crisi. A través d’entrevistes amb organismes internacionals com UNICEF, ACNUR o PNUD, amb organitzacions i institucions locals com Right to Play, ARDD, KAFA o VNG i agències de cooperació com l’AECID, es va observar que tant al Líban com a Jordània la quantitat de persones refugiades integrades en poblacions locals vulnerables i amb recursos escassos, havia provocat un col·lapse dels serveis públics i de les infraestructures, que estava comportant tensions entre la població local d’acollida i els refugiats, així com problemes de convivència. És per aquest motiu que ambdós països havien establert estratègies basades en la cohesió social, treballant tant amb els refugiats com amb les comunitats d’acollida. També incloïen en l’estratègia nacional plasmada en els documents de resposta nacional (National Response Plan -NRP-) un procés de reforçament de les capacitats i recursos dels municipis i dels governs locals per tal d’afrontar i gestionar aquesta acollida.
Pel que fa a l’estabilitat en el procés de gestió dels refugiats, Jordània i Líban també es consideraven els dos països més viables i amb propostes més concretes a llarg termini i amb objectius lligats a la protecció i la cohesió social. En aquest context, per tant, s’observa que resulta molt adequada la proposta de treballar amb l’esport com a eina pel desenvolupament i fa posible la planificació de projectes eficients i sostenibles a llarg termini.
A partir del treball de camp, també es va definir alguns dels elements que els projectes plantejats en aquests context haurien de tenir en compte. S’observa que els projectes hauran de fer front en la majoria dels casos, a una situació de refugi permanent i de no retorn, i a altres dificultats i realitats complexes derivades d’aquest nou escenari que afecta tant a la població refugiada com a la d’acollida. La falta d’oportunitats laborals, la dificultat a d’accés a l’educació, l’abandonament escolar, l’explotació sexual i els matrimonis infantils, la violència de gènere o les seqüeles físiques i psicològiques que genera l’experiència traumàtica de la guerra i la fugida, són algunes de les conseqüències directes observades i plasmades en l’informe de la crisi les quals els projectes d’esport per al desenvolupament dissenyats en aquest context, hauran de tenir en compte.
Una vegada conegut i definit el context d’intervenció l’equip d’ADIC contacta amb diferents organitzacions i institucions que treballen en aquesta línia i desenvolupen projectes per fomentar la cohesió social i garantir la protecció emocional i física de la població refugiada. Per a ADIC és important que la proposta estigui enmarcada en un context i una estratègia institucional ja existent per tal de garantir la sostenibilitat i impacte del projecte, així com es considera que cal comptar amb organitzacions locals amb experiència a territori i amb una àmplia xarxa comunitària per dur a terme la implementació d’aquest. És per aquest motiu que el treball de camp inclou visites a entitats locals i a projectes que aquestes desenvolupen. Aquestes visites permeten observar diferents elements dels projectes com la metodologia de treball que fan servir, el treball en xarxa, i l’impacte que tenen en els beneficiaris i beneficiàries.
La diagnosi prèvia del context, el treball de camp per conèixer la realitat política i social del país de primera mà, i la visita a organitzacions locals implementadores de projectes, juntament amb l’experiència d’ADIC en l’àmbit de l’Esport per al Desenvolupament, permet definir una proposta tècnica específica d’intervenció a través de l’esport i l’activitat física en aquests contexts. L’informe definitiu brinda les eines per analitzar un context complexe i esdevé una guia de com fixar els objectius, estratègies i accions de projectes d’Esport per al Desenvolupament. Per últim, es proposa una prova pilot en cada un dels països analitzats, que reuneix totes les condicions exposades al llarg de l’estudi i que podria ser duta a terme per la Direcció Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Repercussió.
01 / 11 / 2018
cooperaciocatalana.gencat.cat
L'esport com a instrument per al desenvolupament de les persones refugiades i desplaçades
La presentació oficial dels informes es dur a terme durant la jornada “Esport i cooperació al desenvolupament. El suport a les persones refugiades i a la població desplaçada a través de l’activitat esportiva recreativa” organitzada per la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament juntament amb el Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya a Barcelona, el 10 de gener del 2018 al Museu Colet de Barcelona.
22 / 11 / 2018
blogs.blanquerna.edu
XV Jornada Esport Blanquerna
La gestió de projectes esportius per
al desenvolupament i la cooperació internacional
Presentació dels informes a la XV Jornada Esport Blanquerna “La gestió de projectes esportius per al desenvolupament i la cooperació internacional” el 29 de novembre de 2018, a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL.